El mes d’abril passat el Parlament Europeu aprovava el text de la Directiva europea per a la protecció del denunciant.
L’objectiu de la Directiva pretén garantir un alt nivell de protecció dels denunciants establint canals segurs per a denunciar tant en les empreses i entitats públiques com a les autoritats.
La normativa també pretendrà protegir als denunciants contra les represàlies com per exemple l’acomiadament, el descens de categoria i altres formes de càstig.
I exigirà a les autoritats nacionals que informin els ciutadans i proporcionin formació a les autoritats públiques sobre com protegir especialment als denunciants de corrupció.
D’acord amb la nova Directiva, els Estats membres han de garantir que els denunciants tinguin accés a informació i assessorament complet, independent i gratuït sobre els procediments i recursos disponibles, així com a assistència jurídica durant els procediments.
La nova Directiva ha de ser, ara, subscrita pels 28 països d’una manera formal. Després serà publicada en el diari oficial de la Unió Europea. Una vegada que passi això, entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació.
A partir d’aquest moment, els estats membres disposaran de dos anys per a transposar-la i convertir-la en llei nacional.
Amb aquesta normativa s’imposa l’obligació de crear sistemes de denúncies interns a totes les entitats, tant públiques com privades, amb excepcions: en el sector privat, estan exemptes aquelles empreses i entitats privades que no aconsegueixin els 50 empleats, mentre que, per contra, en el cas del sector públic, els Estats membres podran (o no) dispensar de la creació d’aquest canal de denúncies a les municipalitats de menys de 10.000 habitants i a aquelles entitats públiques que no superin els 50 empleats.
En l’actualitat, només deu països de la UE (França, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Malta, Països Baixos, Eslovàquia, Suècia i Regne Unit) ofereixen una protecció jurídica completa.
L’entrada en vigor d’aquesta nova Directiva exigirà una harmonització considerablement intensa, per la qual cosa en països com Espanya, que encara no compten amb una protecció del denunciant, per la qual cosa suposarà un canvi de radical de la situació actual.
La Directiva sobre protecció de denunciants de corrupció o d’irregularitats cobreix molts àmbits de la legislació de la Unió Europea: des de la lluita contra el blanqueig de capitals, la protecció de dades, la protecció dels interessos financers de la Unió, la seguretat dels aliments i els productes, fins a la salut pública, la protecció del medi ambient i la seguretat nuclear.
La denúncia és una eina positiva per a evitar mals majors en les organitzacions i aquesta normativa ve a donar suport al treballador en la relació de confidencialitat amb l’empresa, és important garantir la confidencialitat en tot el procés de la denúncia.