El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va resoldre, el passat 12 de gener, que un empresari pot controlar el correu electrònic professional dels seus empleats, sense que comporti la vulneració dels seus drets a la intimitat; a més a més, amb relació a l’anterior, l’empresari pot acomiadar al treballador si aquest incompleix el codi intern de l’empresa.
Al resolt el 12 de gener passat exposava que el treballador implicat, el responsable de vendes d’una companyia romanesa, va donar d’alta, per finalitats professionals, un compte de correu per atendre sol·licituds de clients.
Passat un temps l’empresari va fer un control de l’activitat d’aquell compte de correu i va descobrir que el treballador utilitzava aquell compte per finalitats particulars; ho va comunicar al treballador perquè l’enviament de missatges privats estava prohibit pel codi de conducta intern de l’empresa. En conseqüència, el treballador implicat va ser acomiadat.
El treballador va presentar una demanda d’acomiadament improcedent, no només negant els fets, sinó reclamant que s’havia violat el seu dret al secret de la correspondència.Tot i això, els tribunals van estimar que l’empresari no havia fet res irregular, ja que el treballador estava informat de la normativa interna de l’empresa i la supervisió del seu correu professional era l’únic mètode per comprovar que respectava aquesta normativa.
Les reclamacions presentades pel treballador davant el TEDH es basaven en que l’actuació de l’empresari comportava una violació de l’article 8 del Conveni per la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals (CEDH), que estableix que “Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència.”
Aquest Tribunal considera que aquest empresari no vulnera l’article 8 perquè un empresari pot verificar que els seus empleats compleixen amb les seves tasques durant l’horari laboral i, l’empresari afectat, va accedir al compte professional del treballador imaginant-se que aquest utilitzava el correu amb finalitats estrictament professionals.
El cas exposat no és nou al nostre país. La Sala Primera del Tribunal Constitucional va tenir un cas similar, la sentència d’aquest es va desenvolupar el 7 d’octubre de 2013; la resolució va ser la mateixa: quan es tracta de l’ús del correu electrònic corporatiu (o qualsevol mitjà facilitat per l’empresa), preval el codi intern de l’empresa sobre el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. També va resoldre que, en similitud al cas anteriorment exposat, no es vulnera el dret a la intimitat del treballador acomiadat quan l’empresari vigila els correus electrònics propietat de l’empresa perquè legalment té dret a fer-ho. En aquest cas el conveni aplicable era el de la Industria Química que tipifica com falta lleu “La utilització dels mitjans informàtics propietat de l’empresa per finalitats diferents de les relacions amb el contingut de la prestació laboral, segons l’establert a l’article 79.2”.
Resumint, en aquests casos s’haurà de tenir en compte el que legalment s’ha establert a cada sector o empresa en l’ús i destí dels mitjans informàtics, telemàtics o de qualsevol altre tipus que, propietat de l’empresa, s’hagin facilitat als empleats.