Un dubte que se’ns planteja sovint és, què passa amb les dades que emmagatzemen els responsables de fitxers sobre persones ja difuntes? Pel que fa al respecte, s’hauria de fer cas al que diu l’article 32 del codi civil, que diu “la personalitat civil s’extingeix per la mort de les persones” el que determina a tots els efectes la extinció amb la mort dels drets inherents a la personalitat.
En aquest sentit el tribunal Constitucional va sentenciar 292/2000 que “si el dret fonamental a la protecció de dades ha de ser considerat com el dret del individu a decidir sobre la possibilitat que un tercer pot conèixer i tractar la informació que li és pròpia, el que es tradueix en la prestació del seu consentiment al tractament, en el deure de ser informat i en l’exercici per l’afectat dels drets que l’assisteixen (ARCO), és evident, que aquest dret desapareix amb la mort”.
En conseqüència, les persones difuntes no són titulars del dret a la protecció de dades de caràcter personal.
No obstant, s’estableix un suposat excepcional perquè els hereus del difunt o altres persones que compleixin els requisits que aquest estableixi, puguin instar la cancel·lació de les dades (art. 2.4 RDLOPD).
En qualsevol cas, la reclamació que poden efectuar els llegats al difunt no tindran consideració de dret de cancel·lació, al contrari, hauran de comunicar al responsable del fitxer la inexactitud del contingut del fitxer, procedint aquest a la cancel·lació de les dades del difunt.
E. Abelló
Font: http://www.apcpd.es/como-aplica-la-lopd-a-los-datos-de-personas-fallecidas/