La crisi sanitària i econòmica mundial causada pel Covid-19 a imposat la necessitat d’apostar pel teletreball com una eina essencial per a continuar desenvolupant les tasques habituals fora del centre de treball.
El teletreball no sols suposa una alteració en les estructures laborals, sinó també en l’àmbit personal/familiar. Aquest nou territori ofereix avantatges i riscos que han de prendre’s en consideració perquè la relació professional tingui lloc en condicions òptimes per a totes dues parts.
L’imprevist de la implementació del teletreball en un país com Espanya, d’escassa trajectòria en la utilització d’aquest mètode, ha posat en relleu la necessitat d’establir sistemes que garanteixin la correcta utilització d’aquest mètode.
Així, la flexibilitat i facultats d’autoorganització que el teletreball ofereix, té com a conseqüència una difícil conciliació amb el dret a la desconnexió digital per part de l’empleat/a. Recordem que el dret a la llibertat digital constitueix un dret del treballador/a vigent des de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) que, per primera vegada, introduïa en l’Estatut dels Treballadors/as el dret de l’empleat/a a la “desconnexió digital”.
El dret a la desconnexió digital
El dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral (article 88 de LOPDGDD), pressuposa que l’ocupador/a ha de respectar el temps de descans, permisos i vacances de les persones treballadores, afavorint la conciliació entre la seva activitat laboral i la seva vida personal/familiar. En aplicació d’aquest dret el treballador podrà “desconnectar” fora del temps de treball de l’ús de qualsevol dispositiu tecnològic que utilitzi per al seu acompliment laboral. El propi article 88.3 LOPDGDD estableix l’aplicació del dret a la desconnexió digital també per als supòsits de treball a distància (total o parcial).
Per a l’efectiva aplicació d’aquest dret a la desconnexió en el teletreball l’ocupador/a està obligat a posar tots els mitjans necessaris perquè les eines tecnològiques utilitzades (telèfons intel·ligents, tauletes, portàtils…) no interfereixin en la vida personal i familiar de l’empleat/a, devent per a això implantar una política interna en l’empresa que defineixi les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre l’ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.
La negociació col·lectiva (o l’acord amb el/la representant del personal) podria convertir-se en l’instrument idoni per a dotar de major concreció a la normativa sobre modalitats d’exercici del dret a la desconnexió digital i en concret en relació amb el teletreball.