Preguntes Més Freqüents

La LSSIce o Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, és una normativa que regula les activitats econòmiques a través d’internet, entenent aquestes com aquells productes o serveis oferts a través de pàgines webs, botigues online i correu electrònic.

L’objectiu que persegueix és regular el règim jurídic dels serveis relacionats amb Internet i la contractació electrònica.

Les persones que realitzin activitats econòmiques a Internet o altres mitjans telemàtics (correu electrònic, televisió digital interactiva…), sempre que:
• La direcció i gestió dels seus negocis estigui centralitzada a Espanya o,
• posseeixi una sucursal, oficina o qualsevol altre tipus establiment permanent situat en territori espanyol, des del qual es dirigeixi la prestació de serveis de la societat de la informació.
Es presumiran establerts a Espanya i, per tant, subjectes a la Llei als prestadors de serveis que es trobin inscrits en el Registre Mercantil o en un altre Registre públic espanyol en el qual fos necessària la inscripció per a l’adquisició de personalitat jurídica.

Quan aquest percep ingressos directes (per les activitats de comerç electrònic que dugui a terme a través de la pàgina, etc.) o indirectes (per publicitat, patrocini, etc.) derivats de la seva pàgina web, amb independència que aquests permetin sufragar el cost de manteniment de la pàgina, igualin aquesta quantitat o la superin.

La prestació de qualsevol servei a través d’Internet o altres mitjans electrònics pot realitzar-se lliurement i no requereix cap autorització específica. No obstant això, aquelles activitats o serveis que estiguin subjectes a autorització administrativa o a qualsevol altre requisit estaran sotmesos al règim general que els sigui aplicable per raó de les lleis i normes ja existents, amb independència que es prestin a través d’Internet.
Per exemple: l’autorització general de tipus C necessària per a prestar serveis d’accés a Internet continuarà sent exigible als proveïdors d’accés a Internet i les autoritzacions precises per a l’obertura de determinada mena d’establiments, com les farmàcies, o la necessitat de col·legiar-se per a exercir certes professions no resulten afectades per aquesta Llei.

És la celebració d’un contracte en el qual l’oferta i l’acceptació es transmeten per mitjà d’equips electrònics de tractament i emmagatzematge de dades connectades a una xarxa de telecomunicacions.

La LSSI assegura la validesa i eficàcia dels contractes que se celebrin per via electrònica encara que no constin, a la vegada, en suport paper. D’aquesta manera, es reforça l’eficàcia dels documents electrònics com a prova davant els Tribunals.
Qualsevol tipus de contracte pot celebrar-se per via electrònica excepte els relatius al Dret de família i successions (per exemple, un testament o uns capítols matrimonials).
Si els contractes han d’anar seguits del compliment de certs requisits formals (com la seva elevació a escriptura pública o la seva inscripció en algun Registre) aquests requisits continuaran sent exigibles perquè el contracte celebrat electrònicament sigui plenament vàlid o eficaç.

Haurà de posar a la disposició de l’usuari de manera permanent, fàcil i gratuïta la següent informació clara, comprensible i inequívoca sobre:

Abans d’iniciar el procediment de contractació:

• Les condicions generals de contractació que, en el seu cas, regeixin el contracte.
• Els tràmits o passos que ha de seguir per a celebrar el contracte.
• Si s’arxivarà el document electrònic del contracte i si serà accessible.
• Els mitjans tècnics que posa a la seva disposició per a identificar i corregir els errors en la introducció de les dades abans de confirmar-los.
• La llengua o llengües en les quals pot formalitzar-se el contracte.

Després d’haver-se celebrat el contracte:

• Confirmar la recepció de l’acceptació per algun dels següents mitjans:

Per mitjà d’un justificant de recepció per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent a l’adreça que el contractant hagi assenyalat en el termini de les 24 hores següents a la recepció.

Per mitjà d’un mitjà equivalent al que s’hagi utilitzat en el procediment de contractació.

Sí. La Llei s’aplica a tota activitat amb transcendència econòmica que es realitzi per mitjans electrònics. En aquest cas, l’empresa només està obligada a facilitar, a través de la seva pàgina web, les dades d’informació general establerts en l’article 10.

La Llei no s’aplicarà a una pàgina web personal quan el seu titular no realitzi cap mena d’activitat econòmica a través d’aquesta.

Si la pàgina web té allotjada publicitat en forma de “bàners”, “pop-ups”, etc., el seu titular estarà subjecte a la Llei si percep alguna remuneració per aquests. Si aquests no generen cap ingrés al seu titular, per exemple, per haver estat imposats a canvi de la prestació d’un servei gratuït d’allotjament, aquest no estarà obligat a complir les obligacions previstes en la Llei. Tot això sense perjudici que a aquesta pàgina l’afectin altres normes jurídiques que siguin aplicable per ser públicament accessible.

Tota forma de comunicació dirigida a la promoció, directa o indirecta, de la imatge o dels béns o dels béns o serveis d’una empresa o organització o persona que realitzi una activitat comercial, industrial, artesanal o professional.

En realitzar e-mail màrqueting es tracten dades personals. Per tant, han de tenir-se en compte les següents normes:

La LSSIce, ja que regula totes les comunicacions que es realitzen de manera electrònica ja sigui amb persones o amb empreses, el RGPD i la LOPDGDD ja que el correu electrònic és considerat una dada personal.

Es prohibeix l’enviament de comunicacions comercials electròniques o publicitat via e-mail, tret que existeixi consentiment o autorització expressa prèvia per part del receptor. Són també il·legals els correus comercials a adreces de correu electrònic recollides en Internet o en bases de dades comprades.

Es consideren dades de caràcter personal els correus electrònics professionals, per la qual cosa dirigir-se a potencials clients, sense el seu consentiment, a través de l’e-mail és considerada una pràctica il·legal.

El RGPD exigeix que el consentiment, perquè sigui vàlid l’enviament d’informació comercial, ha de ser:

• Lliure. El consentiment ha de ser prestat en un marc de llibertat.
• Informat. S’ha d’informar l’interessat de:
  
  • la finalitat del tractament per al qual es vol recaptar el consentiment
  • el nom del responsable del tractament
  • com es tractaran aquestes dades
  • els drets dels quals és titular l’interessat
• Específic. Amb això el regulador vol assegurar-se que quan el tractament tingui diverses finalitats es recapti el consentiment per a cadascun d’ells.
• Inequívoc. La forma d’obtenció del consentiment ha de ser comprensible, és a dir que l’afectat sàpiga sense cap dubte perquè està donant el seu beneplàcit.

Per a complir aquests requisits, no pot admetre’s un consentiment tàcit o per defecte i s’exigeix, per tant, que existeixi una declaració dels interessats o una acció positiva que indiqui l’acord de l’interessat.

El RGPD exigeix que es pugui acreditar el consentiment i per aquest motiu és imprescindible comprovar els sistemes de registre del consentiment perquè sigui possible verificar-lo davant una auditoria o inspecció.

El prestador ha d’oferir a l’interessat la possibilitat d’oposar-se al tractament de les seves dades amb finalitats promocionals, tant en el moment de recollida de les dades com en cadascuna de les comunicacions comercials que li dirigeixi.

Sí. Però com hem dit, l’afectat haurà de realitzar una clara acció afirmativa per a considerar aquest consentiment com a vàlid i si es pugui acreditar.

Per exemple: És vàlid recollir el consentiment dels clients mitjançant un formulari en paper, mitjançant una signatura d’aquests, com també és vàlid usar una PDA o tauleta per a recollir aquest consentiment si no volem tenir documentació en paper i ho volem tenir tot en format electrònic. Però es sebe assegurar que es pot acreditar aquest consentiment.

Sí. No obstant això hi ha dues situacions a tenir en compte:

1. Majors de 14 anys: El consentiment prestat per majors de 14 anys es pressuposa vàlid, sempre que no hi hagi una llei que per a un cas específic no ho permeti.
   
   
2. Menors de 14 anys: Serà necessària la participació dels titulars de la pàtria potestat per a considerar el consentiment prestat per un menor de 14 anys.
   Per tant si es recapta el consentiment de manera online caldrà establir procediments perquè puguem verificar el consentiment parental.

Una cookie (o galeta informàtica) és una petita informació enviada per un lloc web i emmagatzemada en el navegador de l’usuari, de manera que el lloc web pot consultar l’activitat prèvia de l’usuari.

Les seves principals funcions són:

• Portar el control d’usuaris: quan un usuari introdueix el seu nom d’usuari i contrasenya, s’emmagatzema una cookie perquè no hagi d’estar introduint-les per a cada pàgina del servidor. No obstant això, una cookie no identifica només a una persona, sinó a una combinació de computador-navegador-usuari.
• Aconseguir informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari, i intents de spyware (programes espia), per part d’agències de publicitat i uns altres. Això pot causar problemes de privacitat i és una de les raons per la qual les cookies tenen els seus detractors.

Si una pàgina web utilitza cookies (que és el més probable), s’ha de tenir en compte que en utilitzar cookies que poden identificar a un usuari i generar un perfil s’està realitzant un tractament de dades; això, per si mateix, ja obliga a comptar amb el consentiment de l’usuari. Per tant, s’aplicaran totes les disposicions relacionades amb el tractament de dades que preveu la legislació en temes com l’emmagatzematge, tractament o consentiment exprés.

L’existència d’arxius com les cookies es contempla en la LSSIce, però el RGPD i la LOPDGDD han reforçat les garanties i els drets de l’usuari.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), en col·laboració amb les associacions adigital, Autocontrol i IAB Spain, ha editat una Guia sobre l’ús de cookies a Espanya.

Aquesta guia pretén oferir orientacions sobre com complir les obligacions previstes en l’apartat segon de l’article 22 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSIce), en relació amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades i garantia dels drets digitals (LOPDGDD).

El prestador del serveis, ha de facilitar de manera accessible i permanent la informació necessària perquè els usuaris puguin estar informats sobre aquest tema i prestar el seu consentiment per a la instal·lació de cookies.

L’opció més habitual és una finestra emergent, en forma de barra en l’encapçalat o al peu de pàgina, amb un text en el qual s’indiqui que la web, blog, etc. utilitza cookies i que contingui un link a la Política de Cookies, on l’usuari pugui trobar tota la informació detallada sobre aquest tema.

Segons la Llei, un prestador de serveis establert a Espanya, que opera amb caràcter comercial a través de qualsevol suport electrònic que instal·li cookies, té l’obligació de complir amb els requeriments establerts en la normativa.

L’incompliment de la LSSIce pot comportar sancions de fins a 600.000€, en funció de la infracció comesa:

• Infraccions lleus: Sancions fins a 30.000€
• Infraccions greus: Sancions entre 30.001€ i 150.000€
• Infraccions molt greus: Sancions entre 150.001€ i 600.000€

Són infraccions lleus:

• Ni informar en la forma prescrita per l’article 10.1 sobre els aspectes assenyalats en els apartats b), c), d), e) i g) d’aquest.
• L’incompliment del que es preveu en l’article 20 per a les comunicacions comercials, ofereixes promocions i concursos.
• L’enviament de comunicacions comercials per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent als destinataris que no hagin sol·licitat o autoritzat expressament la seva remissió, quan no constitueixi una infracció greu.
• No facilitar la informació que es requereix l’article 27.1, quan les parts no hagin pactat la seva exclusió o el destinatari sigui un consumidor.
• L’incompliment de l’obligació de confirmar la recepció d’una petició en els termes establerts en l’article 28, quan no s’hagi pactat la seva exclusió o el contracte de faig celebrat amb un consumidor, tret que constitueixi infracció greu.

Són infraccions greus:

• L’incompliment del que s’estableix en els paràgrafs a) i f) de l’article 10.1.
• L’enviament massiu de comunicacions comercials per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent a destinataris que no hagin autoritzat o sol·licitat expressament la seva remissió, o l’enviament, en el termini d’un any, de més de tres comunicacions comercials pels mitjans al·ludits a un mateix destinatari, quan aquest no hagués sol·licitat o autoritzat la seva remissió.
• No posar a la disposició del destinatari del servei les condicions generals al fet que, en el seu cas, se subjecti el contracte, en la forma prevista en l’article 27.
• L’incompliment habitual de l’obligació de confirmar la recepció d’una acceptació, quan no s’hagi pactat la seva exclusió o el contracte de faig celebrat amb un consumidor.
• La resistència, exclosa o negativa a l’actuació inspectora dels òrgans facultats per a dur a terme amb a reglo a aquesta Llei.

Sancions molt greus:

• L’incompliment de les ordres dictades en virtut de l’article 8 en aquells supòsits en què hagin estat dictades per un òrgan administratiu.
• L’incompliment de l’obligació de suspendre la transmissió, l’allotjament de dades, l’accés a la xarxa o la prestació de qualsevol altre servei equivalent d’intermediació, quan un òrgan administratiu competent l’ordeni, en virtut del que es disposa en l’article 11.
• L’incompliment de l’obligació de retenir les dades de trànsit generats per les comunicacions establertes durant la prestació d’un servei de la societat de la informació prevista en l’article 12.
• La utilització de les dades retingudes, en compliment de l’article 12, per a finalitats diferents dels assenyalats en ell.